|
L’arquebisbe Pere de Copons autoritzà el 1752 Josep Nuet a aixecar l’ermita del Peiró, nom que deriva del topònim Pedró, indret on es devia aixecar una creu de terme del mateix nom, que va ser substituïda per una de ferro; actualment la creu que s’hi alça commemora la Santa Missió predicada entre 1945 i 1952. L’ermita, amb una arquitectura senzilla i acollidora, no va escapar-se de robatoris i profanacions al llarg de la seva història. La reconciliació de la capella i la benedicció de la nova imatge de la Mare de Déu del Roser va celebrar-se el 1959.
El visitant que s’hi desplaci a peu pot gaudir d’un curt i relaxant passeig descobrint l’era de la Cisqueta Avilona, els grans blocs de pedra -a l’esquerra del camí- que finalment no van emprar-se per a la construcció de l’Església Nova, i l’àrea d’esbarjo que -integrada en el pinar del Peiró- ofereix una zona de pic-nic i infantil. El Peiró esdevé un lloc d’oració i de trobada celebrant-s’hi, anualment, l’Aplec de la Sardana.
|
